La fotografia del s.XIX a les escoles i instituts

El col·lodió humit o la cianotípia son la manera perfecta d’entendre el naixement de la fotografia, des d’àmbits com la història, la química, l’art, la física o les ciències socials.

Des d’inicis de l’any 2015 em dedico des d’un estudi de retrats a Barcelona a la pràctica d’una de les primeres tècniques fotogràfiques de la història: el col·lodió humit.

A més de fotografiar centenars de persones, en solitari, en parella o en família i immortalitzar-les sobre plaques de metall a la manera de 1851, aquest projecte m’ha dut a recórrer escoles i instituts de tota Catalunya per mostrar-ne la seva màgia, i per parlar de com la invenció de la fotografia va canviar per sempre la nostra història i societat.


OPCIÓ 1
Les demostracions de col·lodió humit

Fer una sola fotografia amb una de les tècniques més primitives és una tasca totalment química i artesanal.

Aquest procés en el qual emulsionem una placa de metall amb la gelatina líquida, la sensibilitzem en un bany de plata, la carreguem dins la càmera de fusta, l’exposem al Sol i la revelem, és la manera més visual d’entendre els orígens d’aquest invent.

Durant aquests tallers, qualsevol aula es pot convertir en un laboratori improvisat per permetre’ns mostrar i explicar tot aquest procés, que conclou en el revelat d’una fotografia presa a tot el grup classe.

Per Primària, ESO i Batxillerat

Aquestes pràctiques ens permeten cobrir un ventall molt ample i interessant d’àmbits, que es poden enfocar en funció del que ens interessi explicar.

  • La història: la fotografia neix a la primera meitat del s.XIX, en un context històric, social i científic molt ric, que ja ens duia inevitablement a la seva invenció (de fet, es considera que té quatre o cinc inventors diferents que no es coneixien entre ells!).

  • La ciència: tot el que envolta la fotografia analògica és ciència: la química del suport i la seva fotosensibilitat; la física de la cambra fosca que ens permet la generació d’imatges… I el col·lodió, és una tècnica que ens permet veure tot això amb els nostres ulls.

  • L’art: A l’alliberar els artistes de l’obligació de “retratar” la naturalesa de la manera més fidel possible, la fotografia és l’invent que revoluciona de manera més directa (amb el permís d’internet) el món de l’art.

  • Les ciències socials: La imatge forma part de la nostra vida tant o més que la paraula escrita a la societat pre-fotogràfica. Per les generacions digitals, és molt esclaridor parlar de l’abans i el després de l’existència de la imatge fotogràfica.

  • El projecte personal: Quan estudies una branca artística, un dels primers grans dubtes que et sorgeixen és el relacionat amb les sortides professionals. Enfocat sobretot a Batxillerats artístics, també parlem de com recuperar artesanies (com una tècnica fotogràfica del s.XIX) ens pot permetre fer-nos un forat en un mercat extremadament digitalitzat i competitiu.


OPCIÓ 2
Els tallers de cianotípia

Com a alternativa -molt més interactiva- que les demostracions de col·lodió humit, tenim els tallers de cianotípia.

Inventada tan sols 3 anys després de la invenció de la pròpia fotografia, la cianotípia és famosa per ser un dels processos fotoquímics més senzills, econòmics i inocus, genial per a la pràctica a casa i en família.

Amb l’ús de només dos productes químics diferents, tota l’aula pot posar-se mans a l’obra i capturar ombres i siluetes o traslladar les seves imatges fetes amb qualsevol càmera digital o de mòbil sobre un paper, a la manera de 1842.

Ets docent i t’agradaria dur un d’aquests tallers al teu centre?

Tant a nivell teòric com pràctic, aquestes demostracions i tallers es poden adaptar al marc de moltes assignatures i contextos, enfocades des d’un àmbit més general o fent èmfasi en alguna branca concreta.

Ho hem realitzat des de l’àmbit de la Setmana de la Ciència, fins a la creació de punts de llibre originals per Sant Jordi.

Escriu-me aquí si tens alguna idea, proposta, o senzillament t’agradaria dur la fotografia química al teu centre!

Siguiente
Siguiente

¿Por qué nos hacemos retratar en pleno siglo XXI?